Ahir pel matí passejava per la vora del castell d'Alòs i vaig sentir cantar un ocell.
A poc a poc em vaig acostar fins a la vora de l'arbre i allí estava aquest ocellet que no havia vist mai. Una meravella. El tallarol de garriga (Sylvia cantillans) és un petit ocell que fa uns 12 cm de llarg.
El mascle és de color gris cendra, amb una mena de bigoti de color blanc, el pit marronós rosat i la panxa blanquinosa; té un cercle vermellós que envolta l'ull.
La femella és de color gris marronós, amb tonalitats groguenques i rosades al pit.
La seva cua és llarga i l'aixeca cap amunt.
Menja insectes, larves, aranyes i mores.
Fa el niu amb herbes seques i fulles entre la vegetació arbustiva a poca alçada del terra.
La femella pon 3-4 ous blanquinosos amb taques marronoses i els incuba entre 11 i 12 dies.
Fa dues postes anuals.
Viu en zones amb abundància de matolls i en el sotabosc arbustiu de les pinedes i els alzinars.
És un ocell difícil d'observar perquè s'amaga entre els arbustos; es fa evident quan canta en època d'aparellament.
Només el trobem al nostre país des del març fins a l'octubre.
Hiverna a l'Àfrica, al sud del Sahara.
9 d’abr. 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada