En arribar vaig veure només un dels 2 cignes. Es movia lentament allunyant-se amb el coll recollit sobre el cos.



Vaig anar uns metres més enrera i es va encalmar. Una exhibició mervellosa.
De petit m'agradava veure la puput. Aquest ocell, que fa el niu en forats d'arbres vells o a les eres mig caigudes, es mostrava de tant en tant perquè poguéssim admirar la seva cresta. Ara, de gran, l'he vista de nou caminant tranquil·lament d'un lloc a l'altre mentre anava picotejant formigues, grills, erugues, aranyes, cucs de terra i larves d'insectes. Si aprenem a observar ens adonarem que contínuament passen coses al nostre voltant, que hi ha tot un món molt ric per descobrir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada