La papallona zebrada

La papallona zebrada (Iphiclides podalirius) és una de les papallones més elegants del nostre país. Fa entre 6 i 7'5 cm amb les ales obertes i és fàcil veure-la entre l'abril i l'agost.
Té les ales de color blanc grogós amb franges negres verticals. Les ales inferiors tenen taques blavoses, negres i ataronjades i acaben en una mena de llarga cua.
Viu en zones de terra baixa i muntanya mitjana amb abundància de flors.
La femella pon els ous sobre arbres fruiters (perera, cirerer, prunera, ...) i arbustos amb fruits (aranyoner). L'eruga s'alimenta d'aquestes plantes.
Aprofita els corrents d'aire per planejar i enlairar-se.

Més informació:
http://www.eurobutterflies.com/species_pages/podalirius.htm
http://www.leps.it/indexjs.htm?SpeciesPages/IphiclPodal.htm

El paó de nit

A primera hora del matí, enmig del carrer, a terra, hi descansava el gran paó de nit.
Vaig agafar una fulla i la vaig acostar a les seves potes. Hi va pujar i va permetre que li fes moltes fotos. Finalment, la vaig deixar amb la fulla sobre un àmpit de pedra.
Al cap d'una estona va moure les ales i es va enlairar per damunt de les cases.
El paó de nit (Saturnia pyri) és la papallona nocturna més gran d'Europa.
Fa entre 11 i 14 cm amb les ales obertes.
És de color marró grisós amb tons marronosos clars als marges i una taca semblant a un ull a cada ala.
Vola durant les nits de primavera.
L'eruga és fosca al principi, però en créixer es torna de color verd grogós amb pèls negres.
S'alimenta d'arbres fruiters com els perers, nogueres, cirerers, pomeres, ...

Més informació a: http://tpittaway.tripod.com/silk/s_pyr.htm

La papallona fulla

Podria ser la Gonepteryx cleopatra mascle, per les taques grogues de les ales superiors.
El mascle d'aquesta papallona té les ales superiors del davant de color groc amb una gran taca ataronjada i les ales inferiors són grogues pàl·lides.
La femella les té més verdoses o blanquinoses per ambdues cares.
El cos és pelut i de color grisós.
És molt difícil fotografia-la amb les ales obertes, ja que les tancasempre quan està parada.
Viu en zones amb abundància de matolls.
La femella pon els ous sobre brots o fulles joves de ramnàcies com l'aladern.
Mes informació: http://www.leps.it/indexjs.htm?SpeciesPages/GonepCleop.htm

El còlit ros

De tant en tant, veus un ocell que no havies vist mai. I a més a més deixa que t'acostis i que li facis fotos. I com aquell qui no vol, va girant oferint-te diferents angles. I penses: "Avui és un bon dia".
El còlit ros (Oenanthe hispanica subsp. hispanica) és un ocell de la família dels túrdits que fa uns 14 cm de llarg.
El mascle pel dors és de color ocre amb el carpó blanquinós. Per sota té el pit ocre clar i la panxa blanquinosa. Les ales són negres. La cua és blanca amb una ratlla central i els marges negres.
El cap és de color ocre amb una taca negra que envolta l'ull i que va del bec a les galtes. La gorja és blanca. El bec i les potes són foscos.
La femella és més marronosa.
Menja insectes i llavors.
Construeix el niu amb herbes seques i arrels en forats de roques, sota pedres o en la base de matolls. La femella pon 4-5 ous blau verdosos, amb taques marronoses, que incuba durant dues setmanes.
Viu en zones pedregoses i àrides amb matolls.
Acostuma a volar amb rapidesa aturant-se en algun lloc des del que tingui bona visibilitat.
El mascle del còlit ros pot presentar una altra forma (Oenanthe hispanica subsp. melanoleuca) amb la gorja negra, però no es troba a Catalunya ja que viu més cap a Itàlia i els Balcans.

La mallerenga carbonera

La mallerenga carbonera té el cap i el coll de color negre blavós amb les galtes blanques. El dors és gris verdós. Per sota és groguenca amb una ampla franja negra.
Les ales són fosques amb els marges blaus i amb una franja blanca. El bec és negre i les potes de color gris blavós. Fa uns 14 cm de llarg.
Menja insectes, llavors i fruits.Fa el niu amb molsa i pèls en forats d'arbres o de murs de pedra.
La femella pon entre 8 i 12 ous blanquinosos amb taques marronoses i els incuba uns 13-14 dies. Pot fer 1-2 postes per any. Els pollets comencen a volar a les 3 setmanes.
Viu als boscos, en camps de fruiters i també als parcs i jardins de les ciutats.
Li agrada penjar-se de les branques en postures acrobàtiques.
Pel terra es mou àgilment. Quan vola ho fa de manera ondulada.
És un depredador de l'eruga de la processionària del pi.