La llagosta

Amb el nom de llagostes i llagostos es coneixen diverses espècies que pertanyen a famílies diferents. La més gran de totes és la llagosta egípcia o llagosta mediterrània.
La llagosta mediterrània (Anacridium aegyptium) fa uns 7 cm de llarg. És de color marró amb taquetes fosques. Té el cap gros amb dues antenes que quasi doblen la llargada del cap. Els ulls tenen ratlles verticals que faciliten la seva identificació. Té fortes mandíbules.
Les potes del davant i del mig són curtes, mentre que les del darrera són llargues i saltadores, amb espines als marges. Les ales són grans i són més llargues que l'abdomen.
S'alimenta de vegetals.
Es reprodueix per ous durant la primavera. Les nimfes són de color verd brillant; a mesura que van fent les mudes de pell es van tornant marronoses.
Viu en les zones càlides d'Europa i del nord d'Àfrica, amagant-se entre els arbustos i els arbres. Hiverna en estat adult i se la pot veure durant tot l'any.

La farigola

La farigola (Thymus vulgaris) és una planta semiarbustiva i molt aromàtica de la família de les Labiades que té tiges llenyoses a la base i tiges verdes superiors i que arriba als 30-40 cm d'alçada.
Les fulles són estretes i oposades. Són finament peludes pel revers.
Floreix durant els mesos de març i abril. Les flors són petites, de color blanc rosat amb la corol·la bilabiada. El llavi inferior està dividit en 3 lòbuls.
Estan agrupades en petits raïms que neixen a les axil·les de les fulles. Tenen 4 estams.
El fruit està format per 4 parts que contenen 1 llavor cadascuna.
Viu en zones àrides i assolellades de la terra baixa.
A les comarques lleidatanes se l'anomena timó.
Des de molt antic és utilitzada per les seves propietats antisèptiques i balsàmiques, emprant-se per netejar ferides, pel mal de coll i contra la tos.

És primavera

Avui, 21 de març, comença la primavera. Som a l'equinocci de primavera, quan el dia i la nit tenen la mateixa durada.
És temps de més llum, de creixement de fulles i flors, de tots els colors del verd.

La borratja

La borratja (Borago officinalis) és una planta herbàcia anual que fa 20-60 cm d'alçada.
La tija és ramificada i està coberta de pèls que punxen.
Les fulles tenen forma ovada o lanceolada, tenen el marge dentat i estan recobertes de llargs pèls; les fulles de la base tenen pecíol, mentre que les superiors abracen la tija.
Floreix durant els mesos de març a setembre.
La flor és de color blau clar viu, fa uns 2'5 cm i té forma d'estrella; té 5 sèpals i 5 pètals; del centre surt un con format per 5 estams foscos i 1 estil.
Viu als marges dels camins i dels camps cultivats de la terra baixa i la muntanya mitjana.
Les fulles de la base de la planta es consumeixen com a verdura.

El nedador d'esquena

El nedador d'esquena és un insecte petit que fa al voltant d'1 cm; té els ulls grossos, la boca picadora, els cos arrodonit i de color fosc.
Les potes són llargues; les dues potes del darrera fan de rems i estan perfectament adaptades per a la natació. Porta una bombolla d'aire damunt la panxa.
Menja petits animals que captura dins de l'aigua. Viu en basses i rierols d'aigües netes.
La femella pon fins a deu ous sobre plantes aquàtiques.
Neda sempre amb la panxa cap a dalt prop de la superfície. Pot estar-se molta estona quiet i de cop moure's amb molta velocitat. Detecta les preses per les vibracions que fa l'aigua.

Els espiadimonis

Amb el nom d'espiadimonis es coneixen diverses espècies (Calopterix virgo, Lestes viridis, ...) que pertanyen a famílies diferents.
Fan entre 6 i 12 cm; tenen 2 parells d'ales arrodonides i fosques, 2 antenes curtes i ulls compostos que sobresurten cap els costats del cap. La boca té 2 peces mastegadores.
Els adults es mouen contínuament sobre la superfície de l'aigua, cercant preses per caçar.
Quan es paren damunt d'una planta pleguen les ales i les mantenen verticals; això els diferencia de les libèl·lules (mantenen les ales obertes i horitzontals).
Els adults viuen només unes setmanes, el temps suficient per reproduir-se.
La femella pon els ous dins de l'aigua. De l'ou surt la larva que muda unes 8-15 vegades la seva pell per créixer; en les darreres fases de la metamorfosi les larves s'anomenen nimfes. Finalment la nimfa surt de l'aigua pujant per la tija d'una planta i trenca la pell per sortir com a adult.
La nimfa menja petits animals aquàtics i l'adult captura altres insectes que troba damunt les plantes.

Flors de crocus

Pel desembre vaig plantar bulbs de crocus en una jardinera de casa.
Durant el gener no es veia res; els bulbs treien arrels i treballaven sota terra.
Al febrer van començar a germinar i a treure uns feixets de fulles lineals que van créixer lentament.

Ara, a mig març, han sortit les flors, blanques i liles, amb els seus estams groguencs bellíssims.

La libèl·lula

Qui no ha vist mai volar les libèl·lules durant l'estiu? Només cal passejar per la vora de zones humides (rierols, basses) i seure's a contemplar l'espectacle del seu vol.

Els adults es mouen contínuament sobre la superfície de l'aigua, cercant preses per caçar i agafant velocitats d'uns 50 km/h.

Quan es paren damunt d'una planta mantenen les ales obertes i horitzontals; això les diferencia dels espiadimonis (pleguen les ales i les mantenen verticals).
Els adults viuen només unes setmanes, el temps suficient per reproduir-se.

La femella pon els ous dins de l'aigua. De l'ou surt la larva que muda unes 8-15 vegades la seva pell per créixer; en les darreres fases de la metamorfosi les larves s'anomenen nimfes.
La nimfa viu dins l'aigua de basses i rierols.

Finalment la nimfa surt de l'aigua pujant per la tija d'una planta i trenca la pell per sortir com a adult.

El plegamans

Al llarg de l'estiu és fàcil trobar-se amb el plegamans , també anomenat pregadéu o mantis. Aquest animal menja altres insectes que captura esperant tranquil·lament que se li apropin.
És habitual que la femella es mengi al mascle després de l'aparellament.
Pot ser de color verd, marró o grogós, segons el terreny per on es mogui.

Es reprodueix per ous. Els posa a la tardor dins ooteques sota les pedres o enganxades a branques. Les ooteques tenen aspecte d'esponges i contenen uns 200 ous.
Cap a finals de primavera neixen les nimfes que muden 6 vegades fins a esdevenir adultes.

L'escarabat d'aigua

A la mateixa tolla on vaig veure la granota hi vaig trobar una parella d'escarabats d'aigua.
Durant la primavera la femella pon molts ous i, amb un tub especial que té, els va introduint a les tiges i a les fulles de les plantes aquàtiques.
Al cap d'un temps neixen les larves que són molt depredadores; tenen una forta mandíbula que claven a d'altres larves aquàtiques i a amfibis, dels quals s'alimenten xuclant-los.
Al cap d'uns 3 mesos surten de l'aigua i fabriquen una mena de cova subterrània on es transformen en pupes abans de convertir-se en adults.

El mascle té els èlitres llisos i la femella els té amb línies longitudinals molt evidents.
Viuen en aigües tranquil·les i netes, riques en plantes aquàtiques (basses, rierols). Per tant, són un indicador de la qualitat de les aigües d'un lloc.

La granota

Caminant per la vora del riuet, entre els joncs una petita tolla; la granota reposava sobre una roca mentre rebia l'escalfor dels raigs de sol. Vam mirar-nos llarga estona sense moure'ns.
Finalment, en voler acostar-me una mica més, va saltar amagant-se entre les herbes aquàtiques.

Dies més tard ens vam tornar a trobar. La seva pell havia agafat més coloració marronosa, però la línia dorsal continuava essent verda com abans. Lentament agafava els colors de tardor per passar desapercebuda.

La puput

Assegut vora un riuet, a la Noguera, vaig veure caminar la puput; acompassadament, sense pressa, mentre cercava el seu aliment.
La puput és un ocell d'uns 28 cm de llarg. És de color marró rosat amb les ales i la cua ratllades de blanc i negre. El bec és prim, corbat i llarg. Té una cresta que pot obrir i tancar, amb les puntes negres.
El seu cant és molt fàcil d'identificar, ja que fa "pu-pu-put".
Menja llagostos, formigues, grills, erugues, aranyes, cucs de terra i larves d'insectes.
Fa el niu en forats d'arbres vells o en cases enrunades.
La femella pon 5-7 ous i els incuba durant uns 16-19 dies.
Els pollets comencen a volar al cap d'unes 4 setmanes.
Acostuma a menjar a terra, caminant tranquil·lament d'un lloc a l'altre mentre va picotejant.
A la tardor emigra i se'n va cap a l'Àfrica, retornant al febrer següent.

Les cigonyes

Les cigonyes ja no marxen del poble. Suporten la boira i lo fred de l'hivern. Ara, fa dies que preparen lo niu, ja que és temps de reproduir-se.

Fa el niu dalt d'edificis alts, xemeneies, campanars i arbres.
El niu està fet amb branques, fang i altres materials com fragments de roba.
La femella pon 3 o 5 ous de color blanc i els cova durant 5 setmanes; després neixen els pollets que romanen al niu durant unes 8-9 setmanes.
Menja insectes, petits mamífers, cucs, crancs, granotes, sargantanes, serps petites i peixos.
En algunes zones del Segrià no emigra i s'hi queda tot l'any.

L'ametller

Una foto per començar. Les flors de l'ametller que parlen de la primavera, enmig del secà, entre tanta sequera, són bellesa renovada.

Majestuós, emblanquina les seves branques de neu lleument rosada.