Caminant per la vora del riuet, entre els joncs una petita tolla; la granota reposava sobre una roca mentre rebia l'escalfor dels raigs de sol. Vam mirar-nos llarga estona sense moure'ns.Finalment, en voler acostar-me una mica més, va saltar amagant-se entre les herbes aquàtiques.
Dies més tard ens vam tornar a trobar. La seva pell havia agafat més coloració marronosa, però la línia dorsal continuava essent verda com abans. Lentament agafava els colors de tardor per passar desapercebuda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada