4 de nov. 2007

El cigne mut

El cigne mut és un ocell de color blanc d'uns 140-160 cm de llarg.
El bec és vermellós ataronjat i té una protuberància negra molt evident.
El coll és llarg i corbat.
El plomatge dels cignes joves és gris i va canviant cap al blanc al llarg dels dos primers anys.
Menja vegetals i també mol·luscs i insectes aquàtics. Li agrada pasturar en zones herboses.
El mascle i la femella fan el niu fora de l'aigua amb canyes i herbes. Entre abril i maig la femella pon 8-12 ous de color gris clar, verd clar o blau verdós. Els ous són incubats uns 36 dies per la femella mentre el mascle vigila el territori.
Un cop neixen els pollets van a l'aigua de seguida. Són criats pels dos pares i sovint pugen a l'esquena dels adults.
Comencen a volar cap als 4 o 5 mesos i es queden amb els pares fins a la primavera següent.
Viu en estat salvatge en algunes zones d'Europa i Àsia en petits llacs o estanys. A l'hivern en aigües marítimes, aiguamolls i zones costaneres.


Actualment se'l pot veure en els estanys de molts parcs urbans, ja que se n'han introduït exemplars domesticats. D'aquests n'hi ha alguns que viuen al riu Segre, prop de Lleida.
Acostuma a moure's nedant amb elegància, silenci i tranquil·litat.
Quan nidifica el mascle es mostra agressiu, ja que és molt territorial; si algú s'apropa al niu neda ràpidament sobre l'aigua allargant el coll i batent les ales a la vegada que emet un xiulet sorollós.

(veure fotos del mascle)

A més a més del cigne mut hi ha el cigne cantaire (Cygnus cygnus), el cigne de coll negre (Cygnus melanocoryphus), el cigne negre (Cygnus atratus), el cigne petit (Cygnus columbianus bewickii), i el cigne trompeta (Cygnus buccinator).

Escolteu el cant i veieu més fotos del cigne mut

10 d’oct. 2007

Papallona licènida





Petita i bonica, aquesta licènida s'alimentava de l'olivarda (Inula viscosa)

5 de set. 2007

La mosca equilibrista

Aquesta mosca és una equilibrista nata.

10 de maig 2007

La papallona zebrada

La papallona zebrada (Iphiclides podalirius) és una de les papallones més elegants del nostre país. Fa entre 6 i 7'5 cm amb les ales obertes i és fàcil veure-la entre l'abril i l'agost.
Té les ales de color blanc grogós amb franges negres verticals. Les ales inferiors tenen taques blavoses, negres i ataronjades i acaben en una mena de llarga cua.
Viu en zones de terra baixa i muntanya mitjana amb abundància de flors.
La femella pon els ous sobre arbres fruiters (perera, cirerer, prunera, ...) i arbustos amb fruits (aranyoner). L'eruga s'alimenta d'aquestes plantes.
Aprofita els corrents d'aire per planejar i enlairar-se.

Més informació:
http://www.eurobutterflies.com/species_pages/podalirius.htm
http://www.leps.it/indexjs.htm?SpeciesPages/IphiclPodal.htm

9 de maig 2007

El paó de nit

A primera hora del matí, enmig del carrer, a terra, hi descansava el gran paó de nit.
Vaig agafar una fulla i la vaig acostar a les seves potes. Hi va pujar i va permetre que li fes moltes fotos. Finalment, la vaig deixar amb la fulla sobre un àmpit de pedra.
Al cap d'una estona va moure les ales i es va enlairar per damunt de les cases.
El paó de nit (Saturnia pyri) és la papallona nocturna més gran d'Europa.
Fa entre 11 i 14 cm amb les ales obertes.
És de color marró grisós amb tons marronosos clars als marges i una taca semblant a un ull a cada ala.
Vola durant les nits de primavera.
L'eruga és fosca al principi, però en créixer es torna de color verd grogós amb pèls negres.
S'alimenta d'arbres fruiters com els perers, nogueres, cirerers, pomeres, ...

Més informació a: http://tpittaway.tripod.com/silk/s_pyr.htm

8 de maig 2007

La papallona fulla

Podria ser la Gonepteryx cleopatra mascle, per les taques grogues de les ales superiors.
El mascle d'aquesta papallona té les ales superiors del davant de color groc amb una gran taca ataronjada i les ales inferiors són grogues pàl·lides.
La femella les té més verdoses o blanquinoses per ambdues cares.
El cos és pelut i de color grisós.
És molt difícil fotografia-la amb les ales obertes, ja que les tancasempre quan està parada.
Viu en zones amb abundància de matolls.
La femella pon els ous sobre brots o fulles joves de ramnàcies com l'aladern.
Mes informació: http://www.leps.it/indexjs.htm?SpeciesPages/GonepCleop.htm

7 de maig 2007

El còlit ros

De tant en tant, veus un ocell que no havies vist mai. I a més a més deixa que t'acostis i que li facis fotos. I com aquell qui no vol, va girant oferint-te diferents angles. I penses: "Avui és un bon dia".
El còlit ros (Oenanthe hispanica subsp. hispanica) és un ocell de la família dels túrdits que fa uns 14 cm de llarg.
El mascle pel dors és de color ocre amb el carpó blanquinós. Per sota té el pit ocre clar i la panxa blanquinosa. Les ales són negres. La cua és blanca amb una ratlla central i els marges negres.
El cap és de color ocre amb una taca negra que envolta l'ull i que va del bec a les galtes. La gorja és blanca. El bec i les potes són foscos.
La femella és més marronosa.
Menja insectes i llavors.
Construeix el niu amb herbes seques i arrels en forats de roques, sota pedres o en la base de matolls. La femella pon 4-5 ous blau verdosos, amb taques marronoses, que incuba durant dues setmanes.
Viu en zones pedregoses i àrides amb matolls.
Acostuma a volar amb rapidesa aturant-se en algun lloc des del que tingui bona visibilitat.
El mascle del còlit ros pot presentar una altra forma (Oenanthe hispanica subsp. melanoleuca) amb la gorja negra, però no es troba a Catalunya ja que viu més cap a Itàlia i els Balcans.

6 de maig 2007

La mallerenga carbonera

La mallerenga carbonera té el cap i el coll de color negre blavós amb les galtes blanques. El dors és gris verdós. Per sota és groguenca amb una ampla franja negra.
Les ales són fosques amb els marges blaus i amb una franja blanca. El bec és negre i les potes de color gris blavós. Fa uns 14 cm de llarg.
Menja insectes, llavors i fruits.Fa el niu amb molsa i pèls en forats d'arbres o de murs de pedra.
La femella pon entre 8 i 12 ous blanquinosos amb taques marronoses i els incuba uns 13-14 dies. Pot fer 1-2 postes per any. Els pollets comencen a volar a les 3 setmanes.
Viu als boscos, en camps de fruiters i també als parcs i jardins de les ciutats.
Li agrada penjar-se de les branques en postures acrobàtiques.
Pel terra es mou àgilment. Quan vola ho fa de manera ondulada.
És un depredador de l'eruga de la processionària del pi.

25 d’abr. 2007

El falciot (la falzilla)

El falziot (Apus apus) és un ocell d'uns 16 cm de llargada, de color negre, amb la gorja grisa. Té llargues ales en forma de falç. D'aquí ve el nom de falzilla amb que se'l coneix en algunes comarques lleidatanes.
Té una cua curta en forma de forquilla. La boca és ampla i el bec és petit.
Les potes són curtes, però té unes fortes urpes amb les que s'agafa a les parets.
El seu cant és un xiscle molt agut.
Menja petits insectes capturats en ple vol.
Fa el niu en forats i altres cavitats d'edificis; el fa amb trossets de palla, herbes i plomes.
La femella pon 2 o 3 ous blanquinosos i els incuba entre 18 i 20 dies.
Els pollets segueixen dins del niu fins als 35-50 dies; quan comencen a volar ja no tornen més al niu.
Viu en camp obert, prop de penya-segats i també en pobles i ciutats.
No baixa mai a terra, ja que el pes del seu cos li dificulta enormement el poder-se enlairar. Acostuma a deixar-se anar des de llocs alts per remuntar el vol amb facilitat.
Són capaços de volar sense parar tota la vida, exceptuant el temps de reproducció.
Per la nit pugen a més de 2 Km d'altura i dormen planejant.
Se'n va a finals d'estiu cap a l'Àfrica i retorna a principis de primavera al mateix lloc de l'any anterior.

16 d’abr. 2007

El cigne

Dissabte vaig anar a veure el riu Segre. Unes setmanes abans hi havia vist una parella de cignes que s'hi havien establert.
En arribar vaig veure només un dels 2 cignes. Es movia lentament allunyant-se amb el coll recollit sobre el cos.

De cop, va girar, va agafar embranzida i va venir cap on era jo amb les ales obertes, com si volgués enlairar-se.
A poca distància va frenar posant les potes com un surfista i mostrant la seva esplendor i el seu coll inflat.
Cercant informació he sabut que aquest comportament és una manera de deixar ben clar que havia invadit el seu territori i que no era ben rebut.
Vaig anar uns metres més enrera i es va encalmar. Una exhibició mervellosa.

9 d’abr. 2007

El tallarol de garriga

Ahir pel matí passejava per la vora del castell d'Alòs i vaig sentir cantar un ocell.
A poc a poc em vaig acostar fins a la vora de l'arbre i allí estava aquest ocellet que no havia vist mai. Una meravella. El tallarol de garriga (Sylvia cantillans) és un petit ocell que fa uns 12 cm de llarg.
El mascle és de color gris cendra, amb una mena de bigoti de color blanc, el pit marronós rosat i la panxa blanquinosa; té un cercle vermellós que envolta l'ull.
La femella és de color gris marronós, amb tonalitats groguenques i rosades al pit.
La seva cua és llarga i l'aixeca cap amunt.
Menja insectes, larves, aranyes i mores.
Fa el niu amb herbes seques i fulles entre la vegetació arbustiva a poca alçada del terra.
La femella pon 3-4 ous blanquinosos amb taques marronoses i els incuba entre 11 i 12 dies.
Fa dues postes anuals.
Viu en zones amb abundància de matolls i en el sotabosc arbustiu de les pinedes i els alzinars.
És un ocell difícil d'observar perquè s'amaga entre els arbustos; es fa evident quan canta en època d'aparellament.
Només el trobem al nostre país des del març fins a l'octubre.
Hiverna a l'Àfrica, al sud del Sahara.

5 d’abr. 2007

La merla

Fa dies que la merla ve al pati a buscar menjar. L'he vista picar el terra dels testos i les jardineres cercant cucs i altres petits animals.
Vaig deixar uns trossets de pa i al cap d'una estona allí estava el mascle picotejant-los.
La merla (Turdus merula) és un ocell que té un cant melodiós i que és fàcilment observable en els parcs i jardins de les ciutats.
El mascle és de color negre amb el bec groc i té un cercle groguenc que envolta l'ull. Fa uns 25 cm de llarg.
La femella és de color marronós, amb tonalitats rogenques al pit.
Menja insectes, cucs de terra i fruites.
Fa el niu amb terra i tiges menudes.
La femella pon dues o tres vegades cada any entre 3 i 6 ous i els incuba entre 12 i 14 dies.
Els pollets marxen del niu als 12-13 dies, tot i que encara tenen dificultats per volar.
Viu als boscos humits i també se la pot veure pels jardins de les ciutats.
Camina i salta a batzegades. Quan sent el perill aixeca la seva cua. El seu cant és molt peculiar i apreciat pels humans.
Els adults acostumen a estar tot l'any en el mateix territori; d'aquesta manera coneixen molt bé on viuen i on troben menjar.

4 d’abr. 2007

El passerell


El passerell (Carduelis cannabina) és un ocell que fa uns 13 cm de llarg.
El cap és grisós. Pel dors és de color marró, té les ales i la cua marronoses amb franges blanques als marges. El mascle té el pit vermellós i una taca al front del mateix color en època d'aparellament.
La femella és més ratllada.
Menja petites llavors i insectes.
Fa el niu en un arbust prop del terra.
El niu està fet amb herba, folrat de pèls i llana.
La femella pon 4-6 ous de color blavós amb taques vermelloses. Els ous són incubats sobretot per la femella durant 11 dies; després neixen els pollets que comencen a volar al cap d'unes 2 setmanes.
Viu en terres cultivades amb abundància de matolls. Durant l'hivern es reuneixen grups de molts passerells, que volen junts cercant menjar. El seu vol és ràpid i ondulat. Acostuma a parar-se en arbres aïllats o en arbustos des dels que domini un bon camp de visió.
El fet de tenir un cant variat i melodiós ha fet que sigui un ocell apreciat pels ocellaires i per aquest motiu ha estat engabiat des de fa molts anys.

3 d’abr. 2007

L'oreneta

L'oreneta (Hirundo rustica) és un ocell d'uns 19-20 cm de llargada, de color negre blavós, amb la panxa blanca i la gorja rogenca. Té una llarga cua en forma de forquilla.
Menja insectes capturats en ple vol.
Fa el niu amb fang i trossets de palla ben prop del sostre. Dins del niu hi posen materials més suaus com plomes, herba seca, ...
La femella pon entre 4 o 5 ous i els incuba entre 14 i 16 dies. Els pollets segueixen dins del niu fins als 20-22 dies; quan comencen a volar fan petits vols fins a llocs propers on continuen essent alimentats pels pares.
Viu prop dels pobles petits, fent els nius a l'interior de les cases velles.
Vola amb rapidesa, amb canvis constants de direcció. Li agrada volar sobre basses d'aigua on captura insectes o beu aigua.
Canta de manera contínua, ja sigui amb sons curts o un refilet llarguíssim.
Cap a finals d'estiu es reuneixen moltes orenetes i es fàcil veure-les parades sobre els fils elèctrics; es preparen per emigrar cap a l'Àfrica on passen l'hivern, tornant a inicis de primavera. Acostuma a tornar cada any al mateix lloc on ha fet el niu.

2 d’abr. 2007

El milà negre

El milà negre (Milvus migrans) és un ocell rapinyaire que fa al voltant de 56 cm de llargada i uns 140 cm amb les ales obertes.
Per sobre és de color marró fosc, si bé retallat sobre el cel sembla de color negre; per sota és una mica més rogenc.
La cua acaba en forma de forca, la qual cosa el diferencia dels aligots que la tenen més arrodonida i del milà reial perquè aquest té la cua molt forcada (una V invertida).
Les ales també són fosques, si bé en els exemplars joves s'aprecien zones més clares. Planeja amb les ales ben obertes.
Menja petits animals (amfibis, rèptils, mamífers, ocells, invertebrats,...) i també aprofita restes d'animals morts.
Fa el niu dalt dels arbres.
La femella pon 2 o 3 ous i els incuba durant 1 mes.
Els pollets marxen del niu al cap d'unes 6-7 setmanes després de néixer.
Només nidifica a les comarques de la Catalunya occidental, essent la seva població actual d'unes 80-100 parelles.
Viu en els boscos de ribera prop de rius, llacs i embassaments. També és freqüent veure'l prop dels grans abocadors d'escombraries.
Durant el setembre se'l pot veure passar per tot el país quan migra cap a l'Àfrica per retornar cap a finals de febrer.

25 de març 2007

La llagosta

Amb el nom de llagostes i llagostos es coneixen diverses espècies que pertanyen a famílies diferents. La més gran de totes és la llagosta egípcia o llagosta mediterrània.
La llagosta mediterrània (Anacridium aegyptium) fa uns 7 cm de llarg. És de color marró amb taquetes fosques. Té el cap gros amb dues antenes que quasi doblen la llargada del cap. Els ulls tenen ratlles verticals que faciliten la seva identificació. Té fortes mandíbules.
Les potes del davant i del mig són curtes, mentre que les del darrera són llargues i saltadores, amb espines als marges. Les ales són grans i són més llargues que l'abdomen.
S'alimenta de vegetals.
Es reprodueix per ous durant la primavera. Les nimfes són de color verd brillant; a mesura que van fent les mudes de pell es van tornant marronoses.
Viu en les zones càlides d'Europa i del nord d'Àfrica, amagant-se entre els arbustos i els arbres. Hiverna en estat adult i se la pot veure durant tot l'any.

22 de març 2007

La farigola

La farigola (Thymus vulgaris) és una planta semiarbustiva i molt aromàtica de la família de les Labiades que té tiges llenyoses a la base i tiges verdes superiors i que arriba als 30-40 cm d'alçada.
Les fulles són estretes i oposades. Són finament peludes pel revers.
Floreix durant els mesos de març i abril. Les flors són petites, de color blanc rosat amb la corol·la bilabiada. El llavi inferior està dividit en 3 lòbuls.
Estan agrupades en petits raïms que neixen a les axil·les de les fulles. Tenen 4 estams.
El fruit està format per 4 parts que contenen 1 llavor cadascuna.
Viu en zones àrides i assolellades de la terra baixa.
A les comarques lleidatanes se l'anomena timó.
Des de molt antic és utilitzada per les seves propietats antisèptiques i balsàmiques, emprant-se per netejar ferides, pel mal de coll i contra la tos.

21 de març 2007

És primavera

Avui, 21 de març, comença la primavera. Som a l'equinocci de primavera, quan el dia i la nit tenen la mateixa durada.
És temps de més llum, de creixement de fulles i flors, de tots els colors del verd.

La borratja

La borratja (Borago officinalis) és una planta herbàcia anual que fa 20-60 cm d'alçada.
La tija és ramificada i està coberta de pèls que punxen.
Les fulles tenen forma ovada o lanceolada, tenen el marge dentat i estan recobertes de llargs pèls; les fulles de la base tenen pecíol, mentre que les superiors abracen la tija.
Floreix durant els mesos de març a setembre.
La flor és de color blau clar viu, fa uns 2'5 cm i té forma d'estrella; té 5 sèpals i 5 pètals; del centre surt un con format per 5 estams foscos i 1 estil.
Viu als marges dels camins i dels camps cultivats de la terra baixa i la muntanya mitjana.
Les fulles de la base de la planta es consumeixen com a verdura.

20 de març 2007

El nedador d'esquena

El nedador d'esquena és un insecte petit que fa al voltant d'1 cm; té els ulls grossos, la boca picadora, els cos arrodonit i de color fosc.
Les potes són llargues; les dues potes del darrera fan de rems i estan perfectament adaptades per a la natació. Porta una bombolla d'aire damunt la panxa.
Menja petits animals que captura dins de l'aigua. Viu en basses i rierols d'aigües netes.
La femella pon fins a deu ous sobre plantes aquàtiques.
Neda sempre amb la panxa cap a dalt prop de la superfície. Pot estar-se molta estona quiet i de cop moure's amb molta velocitat. Detecta les preses per les vibracions que fa l'aigua.

19 de març 2007

Els espiadimonis

Amb el nom d'espiadimonis es coneixen diverses espècies (Calopterix virgo, Lestes viridis, ...) que pertanyen a famílies diferents.
Fan entre 6 i 12 cm; tenen 2 parells d'ales arrodonides i fosques, 2 antenes curtes i ulls compostos que sobresurten cap els costats del cap. La boca té 2 peces mastegadores.
Els adults es mouen contínuament sobre la superfície de l'aigua, cercant preses per caçar.
Quan es paren damunt d'una planta pleguen les ales i les mantenen verticals; això els diferencia de les libèl·lules (mantenen les ales obertes i horitzontals).
Els adults viuen només unes setmanes, el temps suficient per reproduir-se.
La femella pon els ous dins de l'aigua. De l'ou surt la larva que muda unes 8-15 vegades la seva pell per créixer; en les darreres fases de la metamorfosi les larves s'anomenen nimfes. Finalment la nimfa surt de l'aigua pujant per la tija d'una planta i trenca la pell per sortir com a adult.
La nimfa menja petits animals aquàtics i l'adult captura altres insectes que troba damunt les plantes.