El cigne mut

El cigne mut és un ocell de color blanc d'uns 140-160 cm de llarg.
El bec és vermellós ataronjat i té una protuberància negra molt evident.
El coll és llarg i corbat.
El plomatge dels cignes joves és gris i va canviant cap al blanc al llarg dels dos primers anys.
Menja vegetals i també mol·luscs i insectes aquàtics. Li agrada pasturar en zones herboses.
El mascle i la femella fan el niu fora de l'aigua amb canyes i herbes. Entre abril i maig la femella pon 8-12 ous de color gris clar, verd clar o blau verdós. Els ous són incubats uns 36 dies per la femella mentre el mascle vigila el territori.
Un cop neixen els pollets van a l'aigua de seguida. Són criats pels dos pares i sovint pugen a l'esquena dels adults.
Comencen a volar cap als 4 o 5 mesos i es queden amb els pares fins a la primavera següent.
Viu en estat salvatge en algunes zones d'Europa i Àsia en petits llacs o estanys. A l'hivern en aigües marítimes, aiguamolls i zones costaneres.


Actualment se'l pot veure en els estanys de molts parcs urbans, ja que se n'han introduït exemplars domesticats. D'aquests n'hi ha alguns que viuen al riu Segre, prop de Lleida.
Acostuma a moure's nedant amb elegància, silenci i tranquil·litat.
Quan nidifica el mascle es mostra agressiu, ja que és molt territorial; si algú s'apropa al niu neda ràpidament sobre l'aigua allargant el coll i batent les ales a la vegada que emet un xiulet sorollós.

(veure fotos del mascle)

A més a més del cigne mut hi ha el cigne cantaire (Cygnus cygnus), el cigne de coll negre (Cygnus melanocoryphus), el cigne negre (Cygnus atratus), el cigne petit (Cygnus columbianus bewickii), i el cigne trompeta (Cygnus buccinator).

Escolteu el cant i veieu més fotos del cigne mut

Papallona licènida

Petita i bonica, aquesta licènida s'alimentava de l'olivarda (Inula viscosa)

La mosca equilibrista

Aquesta mosca és una equilibrista nata.

La papallona zebrada

La papallona zebrada (Iphiclides podalirius) és una de les papallones més elegants del nostre país. Fa entre 6 i 7'5 cm amb les ales obertes i és fàcil veure-la entre l'abril i l'agost.
Té les ales de color blanc grogós amb franges negres verticals. Les ales inferiors tenen taques blavoses, negres i ataronjades i acaben en una mena de llarga cua.
Viu en zones de terra baixa i muntanya mitjana amb abundància de flors.
La femella pon els ous sobre arbres fruiters (perera, cirerer, prunera, ...) i arbustos amb fruits (aranyoner). L'eruga s'alimenta d'aquestes plantes.
Aprofita els corrents d'aire per planejar i enlairar-se.

Més informació:
http://www.eurobutterflies.com/species_pages/podalirius.htm
http://www.leps.it/indexjs.htm?SpeciesPages/IphiclPodal.htm

El paó de nit

A primera hora del matí, enmig del carrer, a terra, hi descansava el gran paó de nit.
Vaig agafar una fulla i la vaig acostar a les seves potes. Hi va pujar i va permetre que li fes moltes fotos. Finalment, la vaig deixar amb la fulla sobre un àmpit de pedra.
Al cap d'una estona va moure les ales i es va enlairar per damunt de les cases.
El paó de nit (Saturnia pyri) és la papallona nocturna més gran d'Europa.
Fa entre 11 i 14 cm amb les ales obertes.
És de color marró grisós amb tons marronosos clars als marges i una taca semblant a un ull a cada ala.
Vola durant les nits de primavera.
L'eruga és fosca al principi, però en créixer es torna de color verd grogós amb pèls negres.
S'alimenta d'arbres fruiters com els perers, nogueres, cirerers, pomeres, ...

Més informació a: http://tpittaway.tripod.com/silk/s_pyr.htm

La papallona fulla

Podria ser la Gonepteryx cleopatra mascle, per les taques grogues de les ales superiors.
El mascle d'aquesta papallona té les ales superiors del davant de color groc amb una gran taca ataronjada i les ales inferiors són grogues pàl·lides.
La femella les té més verdoses o blanquinoses per ambdues cares.
El cos és pelut i de color grisós.
És molt difícil fotografia-la amb les ales obertes, ja que les tancasempre quan està parada.
Viu en zones amb abundància de matolls.
La femella pon els ous sobre brots o fulles joves de ramnàcies com l'aladern.
Mes informació: http://www.leps.it/indexjs.htm?SpeciesPages/GonepCleop.htm

El còlit ros

De tant en tant, veus un ocell que no havies vist mai. I a més a més deixa que t'acostis i que li facis fotos. I com aquell qui no vol, va girant oferint-te diferents angles. I penses: "Avui és un bon dia".
El còlit ros (Oenanthe hispanica subsp. hispanica) és un ocell de la família dels túrdits que fa uns 14 cm de llarg.
El mascle pel dors és de color ocre amb el carpó blanquinós. Per sota té el pit ocre clar i la panxa blanquinosa. Les ales són negres. La cua és blanca amb una ratlla central i els marges negres.
El cap és de color ocre amb una taca negra que envolta l'ull i que va del bec a les galtes. La gorja és blanca. El bec i les potes són foscos.
La femella és més marronosa.
Menja insectes i llavors.
Construeix el niu amb herbes seques i arrels en forats de roques, sota pedres o en la base de matolls. La femella pon 4-5 ous blau verdosos, amb taques marronoses, que incuba durant dues setmanes.
Viu en zones pedregoses i àrides amb matolls.
Acostuma a volar amb rapidesa aturant-se en algun lloc des del que tingui bona visibilitat.
El mascle del còlit ros pot presentar una altra forma (Oenanthe hispanica subsp. melanoleuca) amb la gorja negra, però no es troba a Catalunya ja que viu més cap a Itàlia i els Balcans.

La mallerenga carbonera

La mallerenga carbonera té el cap i el coll de color negre blavós amb les galtes blanques. El dors és gris verdós. Per sota és groguenca amb una ampla franja negra.
Les ales són fosques amb els marges blaus i amb una franja blanca. El bec és negre i les potes de color gris blavós. Fa uns 14 cm de llarg.
Menja insectes, llavors i fruits.Fa el niu amb molsa i pèls en forats d'arbres o de murs de pedra.
La femella pon entre 8 i 12 ous blanquinosos amb taques marronoses i els incuba uns 13-14 dies. Pot fer 1-2 postes per any. Els pollets comencen a volar a les 3 setmanes.
Viu als boscos, en camps de fruiters i també als parcs i jardins de les ciutats.
Li agrada penjar-se de les branques en postures acrobàtiques.
Pel terra es mou àgilment. Quan vola ho fa de manera ondulada.
És un depredador de l'eruga de la processionària del pi.

El falciot (la falzilla)

El falziot (Apus apus) és un ocell d'uns 16 cm de llargada, de color negre, amb la gorja grisa. Té llargues ales en forma de falç. D'aquí ve el nom de falzilla amb que se'l coneix en algunes comarques lleidatanes.
Té una cua curta en forma de forquilla. La boca és ampla i el bec és petit.
Les potes són curtes, però té unes fortes urpes amb les que s'agafa a les parets.
El seu cant és un xiscle molt agut.
Menja petits insectes capturats en ple vol.
Fa el niu en forats i altres cavitats d'edificis; el fa amb trossets de palla, herbes i plomes.
La femella pon 2 o 3 ous blanquinosos i els incuba entre 18 i 20 dies.
Els pollets segueixen dins del niu fins als 35-50 dies; quan comencen a volar ja no tornen més al niu.
Viu en camp obert, prop de penya-segats i també en pobles i ciutats.
No baixa mai a terra, ja que el pes del seu cos li dificulta enormement el poder-se enlairar. Acostuma a deixar-se anar des de llocs alts per remuntar el vol amb facilitat.
Són capaços de volar sense parar tota la vida, exceptuant el temps de reproducció.
Per la nit pugen a més de 2 Km d'altura i dormen planejant.
Se'n va a finals d'estiu cap a l'Àfrica i retorna a principis de primavera al mateix lloc de l'any anterior.

El cigne

Dissabte vaig anar a veure el riu Segre. Unes setmanes abans hi havia vist una parella de cignes que s'hi havien establert.
En arribar vaig veure només un dels 2 cignes. Es movia lentament allunyant-se amb el coll recollit sobre el cos.

De cop, va girar, va agafar embranzida i va venir cap on era jo amb les ales obertes, com si volgués enlairar-se.
A poca distància va frenar posant les potes com un surfista i mostrant la seva esplendor i el seu coll inflat.
Cercant informació he sabut que aquest comportament és una manera de deixar ben clar que havia invadit el seu territori i que no era ben rebut.
Vaig anar uns metres més enrera i es va encalmar. Una exhibició mervellosa.