La papallona zebrada

La papallona zebrada (Iphiclides podalirius) és una de les papallones més elegants del nostre país. Fa entre 6 i 7'5 cm amb les ales obertes i és fàcil veure-la entre l'abril i l'agost.
Té les ales de color blanc grogós amb franges negres verticals. Les ales inferiors tenen taques blavoses, negres i ataronjades i acaben en una mena de llarga cua.
Viu en zones de terra baixa i muntanya mitjana amb abundància de flors.
La femella pon els ous sobre arbres fruiters (perera, cirerer, prunera, ...) i arbustos amb fruits (aranyoner). L'eruga s'alimenta d'aquestes plantes.
Aprofita els corrents d'aire per planejar i enlairar-se.

Més informació:
http://www.eurobutterflies.com/species_pages/podalirius.htm
http://www.leps.it/indexjs.htm?SpeciesPages/IphiclPodal.htm

El paó de nit

A primera hora del matí, enmig del carrer, a terra, hi descansava el gran paó de nit.
Vaig agafar una fulla i la vaig acostar a les seves potes. Hi va pujar i va permetre que li fes moltes fotos. Finalment, la vaig deixar amb la fulla sobre un àmpit de pedra.
Al cap d'una estona va moure les ales i es va enlairar per damunt de les cases.
El paó de nit (Saturnia pyri) és la papallona nocturna més gran d'Europa.
Fa entre 11 i 14 cm amb les ales obertes.
És de color marró grisós amb tons marronosos clars als marges i una taca semblant a un ull a cada ala.
Vola durant les nits de primavera.
L'eruga és fosca al principi, però en créixer es torna de color verd grogós amb pèls negres.
S'alimenta d'arbres fruiters com els perers, nogueres, cirerers, pomeres, ...

Més informació a: http://tpittaway.tripod.com/silk/s_pyr.htm

La papallona fulla

Podria ser la Gonepteryx cleopatra mascle, per les taques grogues de les ales superiors.
El mascle d'aquesta papallona té les ales superiors del davant de color groc amb una gran taca ataronjada i les ales inferiors són grogues pàl·lides.
La femella les té més verdoses o blanquinoses per ambdues cares.
El cos és pelut i de color grisós.
És molt difícil fotografia-la amb les ales obertes, ja que les tancasempre quan està parada.
Viu en zones amb abundància de matolls.
La femella pon els ous sobre brots o fulles joves de ramnàcies com l'aladern.
Mes informació: http://www.leps.it/indexjs.htm?SpeciesPages/GonepCleop.htm

El còlit ros

De tant en tant, veus un ocell que no havies vist mai. I a més a més deixa que t'acostis i que li facis fotos. I com aquell qui no vol, va girant oferint-te diferents angles. I penses: "Avui és un bon dia".
El còlit ros (Oenanthe hispanica subsp. hispanica) és un ocell de la família dels túrdits que fa uns 14 cm de llarg.
El mascle pel dors és de color ocre amb el carpó blanquinós. Per sota té el pit ocre clar i la panxa blanquinosa. Les ales són negres. La cua és blanca amb una ratlla central i els marges negres.
El cap és de color ocre amb una taca negra que envolta l'ull i que va del bec a les galtes. La gorja és blanca. El bec i les potes són foscos.
La femella és més marronosa.
Menja insectes i llavors.
Construeix el niu amb herbes seques i arrels en forats de roques, sota pedres o en la base de matolls. La femella pon 4-5 ous blau verdosos, amb taques marronoses, que incuba durant dues setmanes.
Viu en zones pedregoses i àrides amb matolls.
Acostuma a volar amb rapidesa aturant-se en algun lloc des del que tingui bona visibilitat.
El mascle del còlit ros pot presentar una altra forma (Oenanthe hispanica subsp. melanoleuca) amb la gorja negra, però no es troba a Catalunya ja que viu més cap a Itàlia i els Balcans.

La mallerenga carbonera

La mallerenga carbonera té el cap i el coll de color negre blavós amb les galtes blanques. El dors és gris verdós. Per sota és groguenca amb una ampla franja negra.
Les ales són fosques amb els marges blaus i amb una franja blanca. El bec és negre i les potes de color gris blavós. Fa uns 14 cm de llarg.
Menja insectes, llavors i fruits.Fa el niu amb molsa i pèls en forats d'arbres o de murs de pedra.
La femella pon entre 8 i 12 ous blanquinosos amb taques marronoses i els incuba uns 13-14 dies. Pot fer 1-2 postes per any. Els pollets comencen a volar a les 3 setmanes.
Viu als boscos, en camps de fruiters i també als parcs i jardins de les ciutats.
Li agrada penjar-se de les branques en postures acrobàtiques.
Pel terra es mou àgilment. Quan vola ho fa de manera ondulada.
És un depredador de l'eruga de la processionària del pi.

El falciot (la falzilla)

El falziot (Apus apus) és un ocell d'uns 16 cm de llargada, de color negre, amb la gorja grisa. Té llargues ales en forma de falç. D'aquí ve el nom de falzilla amb que se'l coneix en algunes comarques lleidatanes.
Té una cua curta en forma de forquilla. La boca és ampla i el bec és petit.
Les potes són curtes, però té unes fortes urpes amb les que s'agafa a les parets.
El seu cant és un xiscle molt agut.
Menja petits insectes capturats en ple vol.
Fa el niu en forats i altres cavitats d'edificis; el fa amb trossets de palla, herbes i plomes.
La femella pon 2 o 3 ous blanquinosos i els incuba entre 18 i 20 dies.
Els pollets segueixen dins del niu fins als 35-50 dies; quan comencen a volar ja no tornen més al niu.
Viu en camp obert, prop de penya-segats i també en pobles i ciutats.
No baixa mai a terra, ja que el pes del seu cos li dificulta enormement el poder-se enlairar. Acostuma a deixar-se anar des de llocs alts per remuntar el vol amb facilitat.
Són capaços de volar sense parar tota la vida, exceptuant el temps de reproducció.
Per la nit pugen a més de 2 Km d'altura i dormen planejant.
Se'n va a finals d'estiu cap a l'Àfrica i retorna a principis de primavera al mateix lloc de l'any anterior.

El cigne

Dissabte vaig anar a veure el riu Segre. Unes setmanes abans hi havia vist una parella de cignes que s'hi havien establert.
En arribar vaig veure només un dels 2 cignes. Es movia lentament allunyant-se amb el coll recollit sobre el cos.

De cop, va girar, va agafar embranzida i va venir cap on era jo amb les ales obertes, com si volgués enlairar-se.
A poca distància va frenar posant les potes com un surfista i mostrant la seva esplendor i el seu coll inflat.
Cercant informació he sabut que aquest comportament és una manera de deixar ben clar que havia invadit el seu territori i que no era ben rebut.
Vaig anar uns metres més enrera i es va encalmar. Una exhibició mervellosa.

El tallarol de garriga

Ahir pel matí passejava per la vora del castell d'Alòs i vaig sentir cantar un ocell.
A poc a poc em vaig acostar fins a la vora de l'arbre i allí estava aquest ocellet que no havia vist mai. Una meravella. El tallarol de garriga (Sylvia cantillans) és un petit ocell que fa uns 12 cm de llarg.
El mascle és de color gris cendra, amb una mena de bigoti de color blanc, el pit marronós rosat i la panxa blanquinosa; té un cercle vermellós que envolta l'ull.
La femella és de color gris marronós, amb tonalitats groguenques i rosades al pit.
La seva cua és llarga i l'aixeca cap amunt.
Menja insectes, larves, aranyes i mores.
Fa el niu amb herbes seques i fulles entre la vegetació arbustiva a poca alçada del terra.
La femella pon 3-4 ous blanquinosos amb taques marronoses i els incuba entre 11 i 12 dies.
Fa dues postes anuals.
Viu en zones amb abundància de matolls i en el sotabosc arbustiu de les pinedes i els alzinars.
És un ocell difícil d'observar perquè s'amaga entre els arbustos; es fa evident quan canta en època d'aparellament.
Només el trobem al nostre país des del març fins a l'octubre.
Hiverna a l'Àfrica, al sud del Sahara.

La merla

Fa dies que la merla ve al pati a buscar menjar. L'he vista picar el terra dels testos i les jardineres cercant cucs i altres petits animals.
Vaig deixar uns trossets de pa i al cap d'una estona allí estava el mascle picotejant-los.
La merla (Turdus merula) és un ocell que té un cant melodiós i que és fàcilment observable en els parcs i jardins de les ciutats.
El mascle és de color negre amb el bec groc i té un cercle groguenc que envolta l'ull. Fa uns 25 cm de llarg.
La femella és de color marronós, amb tonalitats rogenques al pit.
Menja insectes, cucs de terra i fruites.
Fa el niu amb terra i tiges menudes.
La femella pon dues o tres vegades cada any entre 3 i 6 ous i els incuba entre 12 i 14 dies.
Els pollets marxen del niu als 12-13 dies, tot i que encara tenen dificultats per volar.
Viu als boscos humits i també se la pot veure pels jardins de les ciutats.
Camina i salta a batzegades. Quan sent el perill aixeca la seva cua. El seu cant és molt peculiar i apreciat pels humans.
Els adults acostumen a estar tot l'any en el mateix territori; d'aquesta manera coneixen molt bé on viuen i on troben menjar.

El passerell

El passerell (Carduelis cannabina) és un ocell que fa uns 13 cm de llarg.
El cap és grisós. Pel dors és de color marró, té les ales i la cua marronoses amb franges blanques als marges. El mascle té el pit vermellós i una taca al front del mateix color en època d'aparellament.
La femella és més ratllada.
Menja petites llavors i insectes.
Fa el niu en un arbust prop del terra.
El niu està fet amb herba, folrat de pèls i llana.
La femella pon 4-6 ous de color blavós amb taques vermelloses. Els ous són incubats sobretot per la femella durant 11 dies; després neixen els pollets que comencen a volar al cap d'unes 2 setmanes.
Viu en terres cultivades amb abundància de matolls. Durant l'hivern es reuneixen grups de molts passerells, que volen junts cercant menjar. El seu vol és ràpid i ondulat. Acostuma a parar-se en arbres aïllats o en arbustos des dels que domini un bon camp de visió.
El fet de tenir un cant variat i melodiós ha fet que sigui un ocell apreciat pels ocellaires i per aquest motiu ha estat engabiat des de fa molts anys.