El falciot (la falzilla)

El falziot (Apus apus) és un ocell d'uns 16 cm de llargada, de color negre, amb la gorja grisa. Té llargues ales en forma de falç. D'aquí ve el nom de falzilla amb que se'l coneix en algunes comarques lleidatanes.
Té una cua curta en forma de forquilla. La boca és ampla i el bec és petit.
Les potes són curtes, però té unes fortes urpes amb les que s'agafa a les parets.
El seu cant és un xiscle molt agut.
Menja petits insectes capturats en ple vol.
Fa el niu en forats i altres cavitats d'edificis; el fa amb trossets de palla, herbes i plomes.
La femella pon 2 o 3 ous blanquinosos i els incuba entre 18 i 20 dies.
Els pollets segueixen dins del niu fins als 35-50 dies; quan comencen a volar ja no tornen més al niu.
Viu en camp obert, prop de penya-segats i també en pobles i ciutats.
No baixa mai a terra, ja que el pes del seu cos li dificulta enormement el poder-se enlairar. Acostuma a deixar-se anar des de llocs alts per remuntar el vol amb facilitat.
Són capaços de volar sense parar tota la vida, exceptuant el temps de reproducció.
Per la nit pugen a més de 2 Km d'altura i dormen planejant.
Se'n va a finals d'estiu cap a l'Àfrica i retorna a principis de primavera al mateix lloc de l'any anterior.

El cigne

Dissabte vaig anar a veure el riu Segre. Unes setmanes abans hi havia vist una parella de cignes que s'hi havien establert.
En arribar vaig veure només un dels 2 cignes. Es movia lentament allunyant-se amb el coll recollit sobre el cos.

De cop, va girar, va agafar embranzida i va venir cap on era jo amb les ales obertes, com si volgués enlairar-se.
A poca distància va frenar posant les potes com un surfista i mostrant la seva esplendor i el seu coll inflat.
Cercant informació he sabut que aquest comportament és una manera de deixar ben clar que havia invadit el seu territori i que no era ben rebut.
Vaig anar uns metres més enrera i es va encalmar. Una exhibició mervellosa.

El tallarol de garriga

Ahir pel matí passejava per la vora del castell d'Alòs i vaig sentir cantar un ocell.
A poc a poc em vaig acostar fins a la vora de l'arbre i allí estava aquest ocellet que no havia vist mai. Una meravella. El tallarol de garriga (Sylvia cantillans) és un petit ocell que fa uns 12 cm de llarg.
El mascle és de color gris cendra, amb una mena de bigoti de color blanc, el pit marronós rosat i la panxa blanquinosa; té un cercle vermellós que envolta l'ull.
La femella és de color gris marronós, amb tonalitats groguenques i rosades al pit.
La seva cua és llarga i l'aixeca cap amunt.
Menja insectes, larves, aranyes i mores.
Fa el niu amb herbes seques i fulles entre la vegetació arbustiva a poca alçada del terra.
La femella pon 3-4 ous blanquinosos amb taques marronoses i els incuba entre 11 i 12 dies.
Fa dues postes anuals.
Viu en zones amb abundància de matolls i en el sotabosc arbustiu de les pinedes i els alzinars.
És un ocell difícil d'observar perquè s'amaga entre els arbustos; es fa evident quan canta en època d'aparellament.
Només el trobem al nostre país des del març fins a l'octubre.
Hiverna a l'Àfrica, al sud del Sahara.

La merla

Fa dies que la merla ve al pati a buscar menjar. L'he vista picar el terra dels testos i les jardineres cercant cucs i altres petits animals.
Vaig deixar uns trossets de pa i al cap d'una estona allí estava el mascle picotejant-los.
La merla (Turdus merula) és un ocell que té un cant melodiós i que és fàcilment observable en els parcs i jardins de les ciutats.
El mascle és de color negre amb el bec groc i té un cercle groguenc que envolta l'ull. Fa uns 25 cm de llarg.
La femella és de color marronós, amb tonalitats rogenques al pit.
Menja insectes, cucs de terra i fruites.
Fa el niu amb terra i tiges menudes.
La femella pon dues o tres vegades cada any entre 3 i 6 ous i els incuba entre 12 i 14 dies.
Els pollets marxen del niu als 12-13 dies, tot i que encara tenen dificultats per volar.
Viu als boscos humits i també se la pot veure pels jardins de les ciutats.
Camina i salta a batzegades. Quan sent el perill aixeca la seva cua. El seu cant és molt peculiar i apreciat pels humans.
Els adults acostumen a estar tot l'any en el mateix territori; d'aquesta manera coneixen molt bé on viuen i on troben menjar.

El passerell

El passerell (Carduelis cannabina) és un ocell que fa uns 13 cm de llarg.
El cap és grisós. Pel dors és de color marró, té les ales i la cua marronoses amb franges blanques als marges. El mascle té el pit vermellós i una taca al front del mateix color en època d'aparellament.
La femella és més ratllada.
Menja petites llavors i insectes.
Fa el niu en un arbust prop del terra.
El niu està fet amb herba, folrat de pèls i llana.
La femella pon 4-6 ous de color blavós amb taques vermelloses. Els ous són incubats sobretot per la femella durant 11 dies; després neixen els pollets que comencen a volar al cap d'unes 2 setmanes.
Viu en terres cultivades amb abundància de matolls. Durant l'hivern es reuneixen grups de molts passerells, que volen junts cercant menjar. El seu vol és ràpid i ondulat. Acostuma a parar-se en arbres aïllats o en arbustos des dels que domini un bon camp de visió.
El fet de tenir un cant variat i melodiós ha fet que sigui un ocell apreciat pels ocellaires i per aquest motiu ha estat engabiat des de fa molts anys.

L'oreneta

L'oreneta (Hirundo rustica) és un ocell d'uns 19-20 cm de llargada, de color negre blavós, amb la panxa blanca i la gorja rogenca. Té una llarga cua en forma de forquilla.
Menja insectes capturats en ple vol.
Fa el niu amb fang i trossets de palla ben prop del sostre. Dins del niu hi posen materials més suaus com plomes, herba seca, ...
La femella pon entre 4 o 5 ous i els incuba entre 14 i 16 dies. Els pollets segueixen dins del niu fins als 20-22 dies; quan comencen a volar fan petits vols fins a llocs propers on continuen essent alimentats pels pares.
Viu prop dels pobles petits, fent els nius a l'interior de les cases velles.
Vola amb rapidesa, amb canvis constants de direcció. Li agrada volar sobre basses d'aigua on captura insectes o beu aigua.
Canta de manera contínua, ja sigui amb sons curts o un refilet llarguíssim.
Cap a finals d'estiu es reuneixen moltes orenetes i es fàcil veure-les parades sobre els fils elèctrics; es preparen per emigrar cap a l'Àfrica on passen l'hivern, tornant a inicis de primavera. Acostuma a tornar cada any al mateix lloc on ha fet el niu.

El milà negre

El milà negre (Milvus migrans) és un ocell rapinyaire que fa al voltant de 56 cm de llargada i uns 140 cm amb les ales obertes.
Per sobre és de color marró fosc, si bé retallat sobre el cel sembla de color negre; per sota és una mica més rogenc.
La cua acaba en forma de forca, la qual cosa el diferencia dels aligots que la tenen més arrodonida i del milà reial perquè aquest té la cua molt forcada (una V invertida).
Les ales també són fosques, si bé en els exemplars joves s'aprecien zones més clares. Planeja amb les ales ben obertes.
Menja petits animals (amfibis, rèptils, mamífers, ocells, invertebrats,...) i també aprofita restes d'animals morts.
Fa el niu dalt dels arbres.
La femella pon 2 o 3 ous i els incuba durant 1 mes.
Els pollets marxen del niu al cap d'unes 6-7 setmanes després de néixer.
Només nidifica a les comarques de la Catalunya occidental, essent la seva població actual d'unes 80-100 parelles.
Viu en els boscos de ribera prop de rius, llacs i embassaments. També és freqüent veure'l prop dels grans abocadors d'escombraries.
Durant el setembre se'l pot veure passar per tot el país quan migra cap a l'Àfrica per retornar cap a finals de febrer.